Que boig el món
Grup: Lax’n'busto| Versió orginal Que boig el món, que no té cap sentit i em fa pensar: “no sé què hi faig aquí”. Que boig el món, que no el puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància, que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix sol en el principi del camí. Diuen que al món s’hi ve a patir. Que boig el món, que no té cap ni peus ni ens deixa tenir el que teníem ahir, Que boig el món, que no vol aconseguir per fi esborrar del mapa aquelles coses que menyspreem, i ens fan sentir mesquins. En la distància està el secret, callat, ocult, pacient, discret. Per art de màgia baixem com l’aigua i a cada obstacle, refem com si res el camí, construint a mida el destí. A contracorrent, de cara al vent, amb mar de fons i onades, governa tu el vaixell que no tens res a perdre, res a perdre, res a perdre. Boig, el món és boig, però és nostre i és el millor d’entre els possibles. |