Caramelles
Grup: Els Catarres| Versió orginal Jo feia caramelles Els diumenges al migdia I cada nit la mestra ens deia Que ens poséssim rectes com penjant d’un fil Els dilluns de pasqua Els nens amb barretina i faixa Les nenes de pubilles Cantàvem per les places i els carrers I a mesura que creixíem Les hormones s’excitaven Més cremats que una bengala Confoníem rebel•lia amb distorsió I amb quatre quintes Ens creiem els més punkis I els més durs de la comarca Tot i que érem els més dolents de tots Jo volia cantar, cantar I si cal perdre-hi la veu En la passió d’un sol moment On l’únic que m’importa és el present La posta adolescència Ens atrapà en el mestissatge I amb més voluntat que traça Ens atrevíem a mesclar tots els estils I amb l’ innocència pròpia Dels autodidactes Vam cometre mil errades I d’alguna en vam aprendre la lliçó Jo volia cantar, cantar I si cal perdre-hi la veu En la passió d’un sol moment On l’únic que m’importa és el present Cantar, cantar I si cal perdre-hi la veu En la passió d’un sol moment On l’únic que m’importa és el present Caramelles i sardanes Borratxeres i guitarres Els anys posen a prova el nostre afany Però mentre no ens fallin les cames Seguirem cantant amb ganes Ja que és això el que ens fa tirar endavant x2 jo sols volia cantar, cantar I si cal perdre-hi la veu En la passió d’un sol moment On l’únic que m’importa és el present Cantar, cantar I si cal perdre-hi la veu En la passió d’un sol moment On l’únic que m’importa és el present (és el present) On l’únic que m’importa és el present (és el present) L’únic que m’importa és el present |